Conferència Jesús Tanco

Leer en castellano

El passat dimarts 29 d’octubre, a la sala d’ actes del col·legi, vam poder gaudir de l’experiència i coneixements de Jesús Tanco, director de la Càtedra del Camí de Santiago de la Universidad de Navarra, que, durant de la seva conferència, va compartir amb les mares i pares assistents algunes instantànies preses durant els diversos trams, destacant aspectes que, associats a les fotografies, passaven desapercebuts per als assistents. Mitjançant diapositives, va fer un recorregut pels diferents punts d’interès del Camí de Santiago.

Va destacar que, essent una peregrinació un viatge a un santuari o lloc sagrat, com ho és la Catedral de Santiago de Compostel·la, els pelegrins van visitant durant el camí diversos santuaris que ajuden a la transformació que el caminant va sentint com a experiència i vivència personal i única. Com va dir el conferenciant: “Sempre es torna millor que com s’ha anat a Santiago”.

Un dels aspectes que més va destacar durant la seva conferència, i en el qual els assistents van fer èmfasi durant el col·loqui obert, va ser l’experiència del Camí de Santiago recorregut en família com a font de virtuts que enforteixen i consoliden els llaços entre els pares i fills, així com entre el matrimoni. És una veritable escola, on el diàleg entre pares i fills és com una poderosa eina educativa: al Camí de Santiago es parla d’allò diví i d’allò humà.

Com a curiositats, entre moltes altres, va destacar la diversitat en la vivència durant el recorregut depenent de la singularitat i coneixements de qui el recorri. Així, va nombrar a Victòria Veguin Cases, destacant d’ella el seu llibre titulat “Matemàtiques i Camí de Santiago”. L’escriptora, durant el Camí, veu matemàtiques en tots els aspectes del Camí: astronomia, llegües, unces, geometries de les escultures, etc.

A les intervencions dels pares durant el col·loqui, va incidir de nou en els valors que el camí transmet a tots i en especial a les nostres filles i fills, afirmant que el gran problema dels joves d’avui és l’avorriment. L’educació és un art, i com a art, el camí facilita els seus ensenyaments mitjançant el sacrifici que suposen les etapes, el respecte a un horari, l’esperit de renúncia, l’educació en el menjar, la creació d’espais de diàleg, etc. Les nostres filles i fills aprenen molt del que són els seus pares. Les noies i nois veuen i senten cantar als seus pares durant el camí i recuperen l’espontaneïtat que s’encomana. Poden assumir responsabilitats durant les etapes amb l’assignació d’un encàrrec, i poden participar de l’oració durant el dia, tot això amb molta naturalitat .

Posts relacionados

Etiquetas

Compartir en